domingo, abril 23, 2006

Armènia

PRIMER TAST D’ARMÈNIA





I Albercocs

Arbres en flor,
rosa sobre verd,
lleu el gris dels troncs.

Enrederida primavera,
mare gestora dels fruits.

Creixeran els albercocs,
madurant sota el sol de foc,
pell de vellut, gradient de color,
paradigma de la dolçor,
fruita a l’abast de tots...

Abunden assecats al mercat,
hi ha arreu melmelada per a tot l’any.

Atorga l’albercoc
a la bandera el seu color
i al plomatge d’aquells ocells
i a les galtes dels nens
i als sabons i gels
i al capvespre del cel.




II Costums, ritus, cerimònies i rituals

Beneir la sal.

Formular un desig callat
i travessar la soca foradada de l’arbre gegant
perquè es faci el desig realitat.

Formular un desig callat
i lligar un mocador a la branca d’un arbust
perquè es faci el desig realitat.

Formular un desig callat
i alliberar un colom tot mirant a l’Ararat
perquè es faci el desig realitat.

Formular un desig callat
i encabir pedres des de lluny a la roca amb forats
perquè es faci el desig realitat.


Als indrets sagrats.
Als recintes dels monestirs.
Costums ancestrals
més antigues que el record.






III Genocidi, diàspora, extermini…


Reduïren el territori
més no la dignitat.
Reduïren la població
més mai la identitat.








IV Llac Sevan


Llac Sevan de transparències
llac eteri quasi cel
color absent al paisatge
neu als cims del voltant
sota una brisa refrescant.






V Llar

Un piano a cada casa,
finestres al jardí,
puntes a les cortines
fruiters florits,
-plaer per les abelles del rusc veí -,
un forn d’argila a terra
per coure el pa de nom lavash.

I el record present dels avantpassats.



VI Nagorno Karavakh




Bufetada a tota la humanitat,
lluites ètniques massa recents,
trets de verí a Nagorno Karavakh.

Ven espelmes i postals
al quiosc de l’església reconstruïda,
relata amb veu cansada el seu dolor vital
i la metralla encara incrustada a la carn
punts negres visibles a la cara i a un braç
Van matar el seu marit,
van volar un ull i l’oïda de la filla de sis anys.
Ara en fa quinze i ho explica just aquí,
sempre ho explicarà,
avui, ahir i demà ho explicarà.

VII Observatori astronòmic


Pedres poderoses
seu de líquens immortals.
Segles d’oblit,
pàtina de temps immemorial.
Làpides eternes.
Mirador del firmament.
Observatori astronòmic
per contemplar l’or crepuscular
mig amagat per un núvol de pas.





VIII Tènue

El blau del cel,
i el color dels llacs,
les cases a les ciutats
i els sostres metal·litzats
no tenen gaire intensitat:
la calma cromàtica
els ha envernissat.

Tènue cada to,
només destaca al paisatge
el color de cada flor
que atorga als fruiters
entitat arbòria de debò:
blanc nítid a les pomeres
rosa pàl·lid als albercoquers,
rosa intens als presseguers
i el verd jove de borrons i fulles
a tota la resta d’arbres
que poblen aquelles valls.

Tènue cada to,
només destaca al paisatge
el color de cada flor.

















“Un poble que no vol morir
viurà per sempre.”



Són d’origen armeni:


Charles Aznavour
Silvie Vartan
Cher
William Saroyan,
tres milions que habiten Armènia
i cinc milions d'exiliats pel món.





SEGON TAST D’ARMÈNIA



I Cims caucasians


Neu als cims caucasians
més enllà dels cúmuls de lava,
més enllà dels tubs de basalt.
Quina enveja volar amb l’estil de l’aufrany!
Veure el panorama sense gent al voltant
ocupant l’espai que a l’aire pertany.

I contemplar amb visió zenital
neu als cims caucasians
mes enllà del cúmuls de lava,
més enllà dels tubs de basalt.

I mirar com circula fent esses,
sobre els forats de l’asfalt
un bus amb seients d’humanitat...



II Indrets (temples i monestirs)


Indrets santificats per la màgia,
paisatges de privilegi
amb autonomia estètica.

A prop sempre un rierol
accelerat per la neu que es desgela:
aigües grises fetes de pressa
i escuma blanca saltant herbes i pedres.

I la litúrgia cantada
per veus envoltades
d’una acústica magistral
que sona a vigília pasqual,
a ofici ancestral,
a cor celestial,
a cant gregorià,
a cerimònia virtual
hereva d’un ritus pagà.

Són els temples dels primers cristians
de l’església Armènia
(la primera del rang).
Sencers
malgrat la intempèrie,
malgrat els atacs,
malgrat les batalles
i els terratrèmols d’abans...

Pedres humides, columnes gegants
cúpules altes amb claraboia central,
altars elevats per presentar els rituals,
tombes a terra de monjos i sants
i el sol que entra per les finestres
estretes per qualsevol costat.

Monestirs elevats,
protegits per la muntanya
a redós de les tempestes,
antics, amb la història incrustada.



Creus de mil formes
gravades als murs
contemplen els segles
les foscors i les llums.




III Sopar



Taula de luxe,
sopar senyorial
a una casa de camp.

Estovalles blanques
amb plats destacats
pel colors de la menja,
per sa varietat,
pel luxe visual...
Formatges casolans,
amanides de verdures fines
distribuïdes amb art,
un tast d’embotits fumats,
làmines de farina fregida farcides d’espinacs,
i d’altres coses delicades per anar picant.
Les paneres assortides amb pa negre i pa blanc
i també amb el doblegat lavash
donen l’entrada al segon plat:
pilotes de carn
sobre un llit d’un ben cuinat blat.

Vi de la terra,
bouquet especial,
i les postres de la cuinera.
IV Picnic



I a l’endemà del generós sopar
dinem de picnic a la vora d’un llac
tot el que ahir ens va sobrar
després de fruir i passejar
sota una fageda d’allà.



V Diumenge de Rams a Yerevan


Corones vegetals
porta la gent al cap
i branques i flors a les mans.

Entren, surten i tornen a entrar
amb espelmes i rams a les mans,
la porta de l’església és un no parar.

Mudats es fan fotos
infants, avis i grans
sota el sol de migdia
el diumenge de Rams.







VI Idiomes


Trenta i escaig son les lletres
de l’alfabet armeni modern,
molts més són els sons
i críptic el seu traç misteriós





Traduccions creuades
segons les jugades,
armeni- rus- anglès- castellà- català,
rus- anglès- armeni- català- castellà,
castellà- armeni- anglès- rus- català,
un popurri de mots,
embolic d’expressions...




VII Aeroflot

A bord de la flota soviètica
veiem els avions clònics,
encongits, plens i envellits.

Només els seients de la fila dinou
permeten viatjar amb amplitud.


VIII Sóc analfabeta, no sé llegir això:

ԵՐԿՈԻ ԽՈՍՔ
«Սասունցի Դավիթ» էպոսի առաջին համահավաք բնագիրը կազմվել է 1939ին՝ նրա 1000–ամյակի տոնակատարության նախօրեին: Սույն աշխատւթյունը էպոսի համահավաք բնագիրը կազմելու երկրորդ փորձն է, որի համար 1936, 1944 և 1951 թթ. երեք գրքերում հրապարակված 53 պատումից բացի, հիմք են ծաոայել նաև 1977, 1979 թթ. առանձին ժողովածուներով հրապարակված ու բանահյուսական արխիվներում պահպնվող նորաահայտ պատումները, որոնց թիվն անցնում է քաոասունից: Ի տարբերություն մեր նախորդների, նոր համահավաքը կազմել ենք ավելի քան հարյուր պատումի հիման վրա:Եվ եթե նկատի ունենանք, որ յուրաքանչյուր պատում, իբրև էպոսի բնագիր, իր հետ մի նոր երանգ, մի նոր գիծ բերելով, հարստացնում է էպոսի աշխարհը, խորացնում նրա գաղափարախոասթյունն ու այն կրող կերպարների բնութագիրը, ապա պարզ կդաոնա, թե քաոասունյոթ նորահայտ պատումը որքան է ընդարձակել էպոսը՝ պատմական իրականության համապարփակ ընդգրկման, կերպարների աոավել կատարյալ կերտման և ընդհանրապես գեղարվեստական ձևերի անհատնում բազմազանության աոումներով






IX Ovella tossuda


Voltes i més voltes,
voltes i més voltes
de l’ovella tossuda
al voltant de l’església
amb els amos estirant
de la llana molsuda.

És un ritual
d’abans el sacrifici pasqual.

Ningú hi repara,
és allà un costum habitual.










Tercer tast d’Armènia


País de mil fonts,
de cultura i d’olors,
territori confós
de fronteres canviants
èxodes i horrors...




I Passeig per la capital



Cervesa a temperatura del temps,
màniga curta a migdia
i de nit un jersei
per seure a una terrassa de luxe
i veure la lluna il·luminar el carrer
mentre es va aturant el passeig de la gent
a Yerevan, al seu barri elegant.


Vist el bulevard
i la plaça central
i la gran catedral
i el mercat del menjar
i el museu d’història
i el dels manuscrits pintats
i les botigues, bars i els restaurants
i el mercat Vernissage,
(artesania i fusta,
catifes, brodats,
pintures i antiguitats),
ja només queda arxivar
les imatges d’una ciutat
que ensenya avingudes gegants,
cases rosades de grans dimensions
i els caos urbanístic ocult a les illes,
als carrers i passatges del suburbis,
i a la memòria dels habitants
amb tota la dignitat que els hi permet
el genocidi sofert.





II Paisatge rural



Poble de muntanya,
flaire de fems,
florits els fruiters,
ases pels carrers...

I un home d’allà
s’aboca a la font
mentre ens sent parlar
quan ens hi apropem,
i aixecant el cap
ens mira amb afany
i crida somrient
amb un bon accent
el nom del poeta
que segur llegeix:

-Garcia Lorcaaaaaaaaa!




III Fronteres



Valls i barrancs
a ambdós costats
mentre circulem
vers la frontera turca,
tancada fa temps
per sempre més.

La vigilen soldats,
la vigila la guàrdia
per la banda armènia
i per la banda turca,
tots la vigilen.

Ens creuem circulant
camions iranians,
és Iran país amic
amb transit de pas,
frontera oberta
i ajuda mútua total.








IV Escola de primària



Passadissos i aules
i les escales
per canviar de pis.

Totes iguals són les aules,
només tenen les taules,
parets nues i fred,
una pissarra verd
i aquella estufa de llenya.

La ràtio d’alumnes és baixa,
la llum interior escassa
però a cada mirada
hi ha un bri d’esperança.

És el silenci present
entre els alumnes,
mestres, llibres i quaderns,
i la intrusió dels turistes.

I ja a la porta de fora
tenint el pati a la vora
la directora ens somriu
amb expressió encantadora,
ensenyant la dent d’or
sa qualitat organitzadora
i el seu vestit passat de moda.




V Impactes a les façanes



Lluites fratricides
han deixat empremta
als edificis i a la terra,
dins de la gent
i entre les pedres.



VI Ni platja ni costa ni mar ni oceà


Blau a les mirades,
a la vista dels que van ser expulsats,
a la vora de la comunitat de Marsella,
a la vida i la feina de l’Aram,
protagonista armeni de la novel·la
que na M. Àngels Anglada ens ha legat.
Compendi de lluita i supervivència,
d’atzar, història, cultura i sal.
Mots d’alçada d'una obra punyent
documentada sencera sincera i profunda,
peça imprescindible
al puzle del nostre coneixement.



Són també d'origen armeni:

Khachaturian, el compositor,
Agassi el tennista,
Gulbenkian, empresari,
Alain Prost, campió de Formula 1,
Gary Kasparov
i milions i milions.



IBM, abril 2006